■ tensor | tensora

Homòfon: tençó
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. tensus, -a, -um, participi de tendĕre ‘estendre’
  1. adjectiu
    1. Que estira, que produeix o tendeix a produir una tensió.
    2. anatomia animal Dit del múscul que estira o posa tensa una part.
  2. masculí matemàtiques i física Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les components del tensor variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
  3. masculí tecnologia Dispositiu emprat per a donar tensió als filferros d’una tanca o d’un estenedor, a les corretges o a les cadenes de transmissió, etc.