■ tensió

Partició sil·làbica: ten_si_ó
Etimologia: del ll. tensio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de tibar o estirar fins a la rigidesa;
    2. l’efecte.
  2. electricitat i electrotècnia
    1. [símbol V] En un camp elèctric, integral de línia del vector intensitat de camp entre dos punts del dit camp a través d’un camí determinat. Equival a la diferència de potencial entre els dos punts.
    2. alta tensió Tensió superior als 250 V, i generalment de milers de volts, destinada al transport d’energia elèctrica a través de línies, anomenades, per això, d’alta tensió.
    3. baixa tensió Tensió inferior als 250 V (generalment de 110, 127 i 220 V), destinada a la distribució d’energia elèctrica als abonats.
    4. tensió disruptiva Mínim valor que ha de tenir la tensió entre dos elèctrodes per a provocar una descàrrega disruptiva.
  3. física
    1. Pressió que exerceix un líquid o un gas.
    2. tensió de vapor Pressió que manifesta el vapor saturat d’una substància en equilibri amb la fase líquida en un recinte tancat.
    3. tensió de vapor d’aigua meteorologia Pressió parcial que exerceix el vapor d’aigua contingut en l’atmosfera.
    4. tensió superficial Manifestació de les forces de cohesió moleculars d’una substància líquida o en dissolució, en la superfície de separació amb un altre medi, que tendeix a conferir-li la forma de mínima energia potencial.
  4. fisiologia animal
    1. Pressió que exerceix un líquid o un gas dins el cos.
    2. Resistència que ofereixen les parets d’un continent a la pressió d’un líquid o d’un gas que hi és contingut.
    3. tensió arterial Pressió que exerceix la sang en les parets de les artèries.
    4. tensió intraocular Pressió dels líquids o humors de l’ull contra les membranes d’aquest, produïda per la contínua renovació de líquids a l’interior de l’ull.
    5. tensió muscular Tonicitat muscular.
    6. tensió sanguínia Pressió que exerceix la sang en les parets dels vasos, dependent de la força del cor, de l’elasticitat dels vasos, de la resistència capil·lar, i del volum i la viscositat de la sang circulant.
  5. fonètica, fonologia Qualitat de les articulacions tòniques que distingeix el moment articulatori culminant, entre la intensió i la distensió, dins un mot, una síl·laba o un so.
  6. tecnologia
    1. Estat del cos sol·licitat per forces que el mantenen tens o li impedeixen de contreure’s.
    2. Resultant de les forces elàstiques que, en la massa d’un cos, equilibren els esforços externs que tendeixen a allargar-lo.
    3. tensió interna metal·lúrgia Conjunt d’esforços, que s’anul·len mútuament, existents a l’interior d’un metall, que se sol produir com a resultat de determinats tractaments.
  7. figuradament ciències polítiques Desacord en les relacions entre estats, entre classes socials, etc.
  8. figuradament psicologia
    1. Dit d’un esforç continuat de l’esperit.
    2. Distonia psíquica motivada per la presència d’estímuls mentals o emocionals d’intensitat superior a la que és capaç de tolerar un individu. És anomenada també tensió psíquica, tensió nerviosa o tensió emocional.