■ tens
| | tensa

Compareu: rígid
Etimologia: del ll. tensus, -a, -um, íd., participi de tĕndĕre ‘estendre’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
    1. Estirat o tibat fins a la rigidesa.
    2. figuradament Amb l’esperit tens a causa de l’escabrositat del tema. A la sala del consell hi havia un ambient tens.
  2. balística Dit del tir, la trajectòria balística del qual, s’aproxima al màxim possible a una línia recta.
  3. fonètica, fonologia Dit de l’emissió fonemàtica dotada d’una concentració d’energia expiratòria i una tensió muscular superior a la d’altres emissions.