■ tendència

Partició sil·làbica: ten_dèn_ci_a
Etimologia: de tendir 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Inclinació, disposició, en virtut de la qual hom és atret devers un fi. Tenir algú una tendència a exagerar.
    2. Inclinació d’un objecte a moure’s en una certa direcció. La tendència dels cossos a caure.
    3. filosofia i psicologia Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.
    1. Orientació o corrent que es desenvolupa a l’interior d’un grup, partit, etc., o d’un moviment cultural, artístic o literari. A tots els partits hi ha una tendència a l’esquerra.
    2. Conjunt de les persones que manifesten aquesta tendència. La tendència reaccionària no ha entrat a l’ajuntament.
    1. Conjunt dels factors que orienten un fenomen vers una direcció determinada.
    2. economia Conjunt dels factors que determinen el moviment continu i prolongat de qualsevol activitat en una direcció coneguda durant un període de temps que és llarg amb relació al cicle econòmic.
    3. lingüística Terme que els adversaris dels neogramàtics empraven per a descriure la forma no mecànica de produir-se l’evolució de les llengües al llarg del temps.
    4. tendència baromètrica meteorologia Variació de pressió que experimenta l’atmosfera durant les tres hores que precedeixen l’instant de l’observació d’aquest element meteorològic.
  4. estadística
    1. Línia que presenta un conjunt de dades estadístiques en relació amb el temps, i que únicament presenta diferències a causa de les variacions estacionals, o purament aleatòries.
    2. tendència central Propensió que presenten determinades dades estadístiques quantitatives a agrupar-se a l’entorn d’una variant, que generalment coincideix amb la mitjana, la mediana o la moda.