■ tenca1

Etimologia: del ll. td. tĭnca, íd. 1a font: 1491
femení ictiologia Actinopterigi de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids (Tinca tinca), amb dues barbetes bucals, pell gruixuda amb escates petites i de carn molt estimada però amb gust de fang.


Vegeu també:
tenca2