Accessory
Etimologia: del ll. tĕmpus, -ŏris, íd. 1a font: 1237
Body
-
masculí invariable
-
- Durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d’una manera contínua i uniforme i que hom mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el cicle lunar, el curs de les estacions, etc.
- esports Resultat obtingut en una prova esportiva cronometrada.
- amb el temps Després de recórrer un cert espai de temps.
- amb temps Amb un espai de temps anticipat. Notifiqueu-m’ho amb temps.
- amb temps i palla maduren les nesples figuradament Refrany que significa que les coses no es fan bé si es fan massa de pressa.
- aprofitar el temps Despendre’l en coses útils.
- fer temps Entretenir-se en alguna cosa secundària esperant un esdeveniment, el moment d’obrar més intensament, etc.
- fer temps (a tal o tal lloc) Estar-hi durant una temporada. Va fer molt temps a França.
- passar el temps Entretenir-se.
- perdre el temps Desaprofitar-lo, no fer allò que caldria o es podria fer.
- tenir temps Disposar-ne per a fer quelcom, no estant subjecte a altres ocupacions.
- unitat de temps Cadascuna de les porcions de durada que serveixen per a mesurar el temps, com l’hora, el dia, el mes, l’any, etc.
- un quant temps Durada indeterminada, ni llarga ni curta.
- filosofia i psicologia Concepte genèric al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la durada mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
-
física i astronomia
- Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
- temps astronòmic Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
- temps civil Temps solar mitjà.
- temps llum (o temps de llum) Temps que triga la llum a recórrer una distància determinada. La unitat més emprada de temps llum és l’any llum (o any de llum).
- temps legal Temps oficial.
- temps local Temps solar mitjà.
- temps oficial Temps vàlid per a tots els llocs situats dins un mateix fus horari, que correspon al temps civil dels llocs situats sobre un determinat meridià geogràfic, situat dins el fus que hom pren com a referència.
- temps sideral (o sideri) Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual al valor de l’angle horari d’un estel o d’un punt de l’esfera celeste que hom pren com a referència, a l’instant considerat.
- temps solar aparent Temps solar veritable.
- temps solar mitjà Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és determinada sumant 12 hores al valor de l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
- temps solar veritable Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és determinada sumant 12 hores al valor de l’angle horari del Sol veritable a l’instant considerat.
- temps universal Temps solar mitjà o civil de l’observatori de Greenwich.
-
- En el transcurs del temps, una porció determinada d’aquest situada més enllà o més ençà, en el passat, el present o el futur.
- gramàtica Accident característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
- al mateix temps locució adverbial Conjuntament, sense diferència de temps. Tots parlaven al mateix temps.
- de temps en temps locució adverbial De tant en tant.
- en altre temps (o temps enrere) locució adverbial En el temps passat; abans.
- en aquell temps locució adverbial En el temps d’allò de què hom parla.
- en aquell temps mitologia i religió En el temps mític, als orígens.
- temps a venir En el temps futur.
- temps enrere locució adverbial En altre temps.
- tenir temps Tenir edat. Quin temps té, el nen? Té poc temps.
-
- En el transcurs del temps, una porció d’aquest considerada com l’espai o moment apropiat a fer o a esdevenir-se una cosa, en què és oportú que es faci o que s’esdevingui. Temps de calor, de fred. Temps de fruita.
- al seu temps Al temps oportú.
- a temps locució adverbial Abans que una cosa comenci. No hem arribat a temps al concert.
- temps pasqual litúrgia Els cinquanta dies que van des del diumenge de Pasqua fins al diumenge de la Pentecosta.
-
- Transcurs del temps en tant que quantitat variable, factor o constant que altera altres variables o que és afectat per elles.
- economia Variable introduïda en l’anàlisi econòmica, sia com a tendència o punt de referència al qual han de referir-se altres variables considerades essencials o bé com a variable essencial en ella mateixa.
- constant de temps física En una magnitud que varia exponencialment amb el temps, temps al cap del qual aquesta magnitud ha disminuït el seu valor a 1/e (36,8%) del valor inicial o bé ha augmentat a 1-(1/e) (63,2%) del valor final, essent e = 2,71828 la base dels logaritmes neperians.
-
tecnologia
- Espai de temps que transcorre entre dos o més moments del funcionament o entre la inacció i el funcionament d’un mecanisme, dispositiu, etc.
- en temps compartit locució adverbial informàtica Manera de funcionar un equip informàtic que permet l’accés, en temps real, de diferents usuaris.
- en temps diferit locució adverbial informàtica Manera de tractar les dades en un ordinador, en què són processades seguint les instruccions del llenguatge de control de feines, o sia, per lots.
- en temps real locució adverbial informàtica Manera de tractar les dades en un ordinador, en què aquest respon en un temps molt breu a qualsevol demanda d’informació.
- temps d’accés informàtica Espai de temps entre el moment de la demanda de dades a una memòria i el moment del seu lliurament.
- temps d’accés informàtica Espai de temps entre el lliurament de dades a una memòria i el moment de llur enregistrament.
- temps de relaxació electricitat En un sistema isòtrop i homogeni, relació entre la permitivitat i la conductivitat.
- temps mort Temps que transcorre entre l’excitació o accionament d’un mecanisme, d’un dispositiu, etc., i el seu efecte o resposta. Hom l’anomena, també, temps de resposta. En informàtica és anomenat temps d’accés.
-
- Cadascuna de les parts, fases, moviment, etc., en què es divideix l’execució d’alguna cosa.
- Fases o moviments d’un exercici gimnàstic o esportiu, de la instrucció militar, etc. Van guanyar en el segon temps.
- cirurgia Cadascun dels actes en què pot ésser dividida una operació quirúrgica.
- motors Cadascuna de les fases en què hom considera descompost el cicle de funcionament d’un motor.
- música Terme musical que designa la velocitat mitjana o moviment d’execució d’una obra musical.
- música Part o divisió del compàs.
- música tacte 3.
- música Moviment o part d’una composició. El primer temps d’una sonata.
- temps mort esports En alguns esports de pilota, interrupció del joc d’una durada determinada, que sol·licita l’entrenador o el capità, per donar instruccions als jugadors.
- temps mort tecnologia Temps durant el qual una acció mecànica, pneumàtica, elèctrica, etc., és interrompuda o deixa de produir efectes. En el cicle de funcionament d’un motor, el temps mort és anomenat també punt mort.
-
meteorologia
- Estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinats.
- al mal temps, bona cara figuradament Refrany amb què es recomana de mantenir el bon estat d’ànim davant les vicissituds adverses.
- bon temps Temps suau, en què no fa fred, ni plou, ni fa vent.
- cridar el mal temps figuradament Portar algú mala sort o desgràcia amb allò que diu o fa.
- mal temps Temps molest, sia per fred, per pluja o per qualsevol altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica.
- tocar a temps antigament Tocar les campanes quan venia tempesta, sia per conjurar-la o per indicar que el sacerdot començava les pregàries oportunes per a allunyar-la.
- religió Dimensió de l’existència, pròpia de l’home, en contraposició a l’eternitat, que és característica dels déus i dels homes divinitzats.