temps

Accessory
Etimologia: del ll. tĕmpus, -ŏris, íd. 1a font: 1237
Body
    masculí invariable
    1. Durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d’una manera contínua i uniforme i que hom mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el cicle lunar, el curs de les estacions, etc.
    2. esports Resultat obtingut en una prova esportiva cronometrada.
    3. amb el temps Després de recórrer un cert espai de temps.
    4. amb temps Amb un espai de temps anticipat. Notifiqueu-m’ho amb temps.
    5. amb temps i palla maduren les nesples figuradament Refrany que significa que les coses no es fan bé si es fan massa de pressa.
    6. aprofitar el temps Despendre’l en coses útils.
    7. fer temps Entretenir-se en alguna cosa secundària esperant un esdeveniment, el moment d’obrar més intensament, etc.
    8. fer temps (a tal o tal lloc) Estar-hi durant una temporada. Va fer molt temps a França.
    9. passar el temps Entretenir-se.
    10. perdre el temps Desaprofitar-lo, no fer allò que caldria o es podria fer.
    11. tenir temps Disposar-ne per a fer quelcom, no estant subjecte a altres ocupacions.
    12. unitat de temps Cadascuna de les porcions de durada que serveixen per a mesurar el temps, com l’hora, el dia, el mes, l’any, etc.
    13. un quant temps Durada indeterminada, ni llarga ni curta.
  1. filosofia i psicologia Concepte genèric al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la durada mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
  2. física i astronomia
    1. Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
    2. temps astronòmic Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
    3. temps civil Temps solar mitjà.
    4. temps llum (o temps de llum) Temps que triga la llum a recórrer una distància determinada. La unitat més emprada de temps llum és l’any llum (o any de llum).
    5. temps legal Temps oficial.
    6. temps local Temps solar mitjà.
    7. temps oficial Temps vàlid per a tots els llocs situats dins un mateix fus horari, que correspon al temps civil dels llocs situats sobre un determinat meridià geogràfic, situat dins el fus que hom pren com a referència.
    8. temps sideral (o sideri) Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual al valor de l’angle horari d’un estel o d’un punt de l’esfera celeste que hom pren com a referència, a l’instant considerat.
    9. temps solar aparent Temps solar veritable.
    10. temps solar mitjà Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és determinada sumant 12 hores al valor de l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
    11. temps solar veritable Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és determinada sumant 12 hores al valor de l’angle horari del Sol veritable a l’instant considerat.
    12. temps universal Temps solar mitjà o civil de l’observatori de Greenwich.
    1. En el transcurs del temps, una porció determinada d’aquest situada més enllà o més ençà, en el passat, el present o el futur.
    2. gramàtica Accident característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
    3. al mateix temps locució adverbial Conjuntament, sense diferència de temps. Tots parlaven al mateix temps.
    4. de temps en temps locució adverbial De tant en tant.
    5. en altre temps (o temps enrere) locució adverbial En el temps passat; abans.
    6. en aquell temps locució adverbial En el temps d’allò de què hom parla.
    7. en aquell temps mitologia i religió En el temps mític, als orígens.
    8. temps a venir En el temps futur.
    9. temps enrere locució adverbial En altre temps.
    10. tenir temps Tenir edat. Quin temps té, el nen? Té poc temps.
    1. En el transcurs del temps, una porció d’aquest considerada com l’espai o moment apropiat a fer o a esdevenir-se una cosa, en què és oportú que es faci o que s’esdevingui. Temps de calor, de fred. Temps de fruita.
    2. al seu temps Al temps oportú.
    3. a temps locució adverbial Abans que una cosa comenci. No hem arribat a temps al concert.
    4. temps pasqual litúrgia Els cinquanta dies que van des del diumenge de Pasqua fins al diumenge de la Pentecosta.
    1. Transcurs del temps en tant que quantitat variable, factor o constant que altera altres variables o que és afectat per elles.
    2. economia Variable introduïda en l’anàlisi econòmica, sia com a tendència o punt de referència al qual han de referir-se altres variables considerades essencials o bé com a variable essencial en ella mateixa.
    3. constant de temps física En una magnitud que varia exponencialment amb el temps, temps al cap del qual aquesta magnitud ha disminuït el seu valor a 1/e (36,8%) del valor inicial o bé ha augmentat a 1-(1/e) (63,2%) del valor final, essent e = 2,71828 la base dels logaritmes neperians.
  3. tecnologia
    1. Espai de temps que transcorre entre dos o més moments del funcionament o entre la inacció i el funcionament d’un mecanisme, dispositiu, etc.
    2. en temps compartit locució adverbial informàtica Manera de funcionar un equip informàtic que permet l’accés, en temps real, de diferents usuaris.
    3. en temps diferit locució adverbial informàtica Manera de tractar les dades en un ordinador, en què són processades seguint les instruccions del llenguatge de control de feines, o sia, per lots.
    4. en temps real locució adverbial informàtica Manera de tractar les dades en un ordinador, en què aquest respon en un temps molt breu a qualsevol demanda d’informació.
    5. temps d’accés informàtica Espai de temps entre el moment de la demanda de dades a una memòria i el moment del seu lliurament.
    6. temps d’accés informàtica Espai de temps entre el lliurament de dades a una memòria i el moment de llur enregistrament.
    7. temps de relaxació electricitat En un sistema isòtrop i homogeni, relació entre la permitivitat i la conductivitat.
    8. temps mort Temps que transcorre entre l’excitació o accionament d’un mecanisme, d’un dispositiu, etc., i el seu efecte o resposta. Hom l’anomena, també, temps de resposta. En informàtica és anomenat temps d’accés.
    1. Cadascuna de les parts, fases, moviment, etc., en què es divideix l’execució d’alguna cosa.
    2. Fases o moviments d’un exercici gimnàstic o esportiu, de la instrucció militar, etc. Van guanyar en el segon temps.
    3. cirurgia Cadascun dels actes en què pot ésser dividida una operació quirúrgica.
    4. motors Cadascuna de les fases en què hom considera descompost el cicle de funcionament d’un motor.
    5. música Terme musical que designa la velocitat mitjana o moviment d’execució d’una obra musical.
    6. música Part o divisió del compàs.
    7. música tacte 3.
    8. música Moviment o part d’una composició. El primer temps d’una sonata.
    9. temps mort esports En alguns esports de pilota, interrupció del joc d’una durada determinada, que sol·licita l’entrenador o el capità, per donar instruccions als jugadors.
    10. temps mort tecnologia Temps durant el qual una acció mecànica, pneumàtica, elèctrica, etc., és interrompuda o deixa de produir efectes. En el cicle de funcionament d’un motor, el temps mort és anomenat també punt mort.
  4. meteorologia
    1. Estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinats.
    2. al mal temps, bona cara figuradament Refrany amb què es recomana de mantenir el bon estat d’ànim davant les vicissituds adverses.
    3. bon temps Temps suau, en què no fa fred, ni plou, ni fa vent.
    4. cridar el mal temps figuradament Portar algú mala sort o desgràcia amb allò que diu o fa.
    5. mal temps Temps molest, sia per fred, per pluja o per qualsevol altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica.
    6. tocar a temps antigament Tocar les campanes quan venia tempesta, sia per conjurar-la o per indicar que el sacerdot començava les pregàries oportunes per a allunyar-la.
  5. religió Dimensió de l’existència, pròpia de l’home, en contraposició a l’eternitat, que és característica dels déus i dels homes divinitzats.