■ tel·lúric
| | tel·lúrica

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. tellus, -ūris ‘la terra’ 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la Terra. Moviment tel·lúric.
    2. geologia Dit de les roques d’origen terrestre, per oposició a les extratel·lúriques, com és ara els uranòlits.
  2. química inorgànica
    1. Relatiu o pertanyent al tel·luri.
    2. Que conté tel·luri.
    3. àcid tel·lúric Àcid ortotel·lúric, oxoàcid del tel·luri que, en estat sòlid, presenta una estructura octaèdrica de fórmula Te(OH)6.