■ telefonar

Etimologia: de telèfon 1a font: 1888, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Comunicar a algú (quelcom) per telèfon. Telefonar una notícia.
    2. usat absolutament Parlar per telèfon. No telefonis quan hi ha tempesta.
  2. intransitiu
    1. Posar-se en contacte amb algú per telèfon. Li telefona cada dia.
    2. Trucar al telèfon d’algú. No li telefonis demà, que no hi és.