■ tècnic | tècnica

Etimologia: del ll. technĭcus, i aquest, del gr. tekhnikós ‘relatiu a una art tècnica’, der. de tékhnē ‘art; habilitat’
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les aplicacions de les ciències i les arts.
    2. Que comporta tècnica, l’aplicació d’una tècnica determinada.
    3. progrés tècnic economia Procés de desenvolupament i perfeccionament de la tècnica i la tecnologia en llur aplicació a la producció.
  2. adjectiu
    1. lingüística Dit del llenguatge, els mots o les expressions emprats exclusivament en una ciència, art o ofici, o bé amb un sentit diferent del que tenen en llenguatge corrent.
    2. falta tècnica esports En el basquetbol, falta per conducta antiesportiva comesa per un jugador, l’entrenador o un membre de l’equip.
  3. femení
    1. Estudi de les aplicacions de les ciències i de les arts.
    2. tecnologia Tecnologia.
  4. femení
    1. Conjunt dels procediments d’un art, d’un ofici. Tècnica pictòrica. Tècniques pedagògiques.
    2. Conjunt de procediments per a l’aprofitament industrial o científic dels elements naturals i dels seus derivats. Les noves tècniques industrials.
    3. Perícia o habilitat que hom té per a usar els dits procediments.
  5. masculí i femení
    1. Persona versada en una tècnica.
    2. El qui té coneixements i pràctica especials d’un art o d’un ofici.