■ tecla

Etimologia: probablement de l’àr. africà i hispànic téqra, que designava diversos recipients i capses de música, sobretot de teclat, i acabà per designar reductivament les tecles 1a font: 1529
    femení
    1. música Petita palanca dels instruments de teclat sobre la qual recolza el dit de l’instrumentista per a accionar el mecanisme que permet la producció del so desitjat.
    2. per extensió Cadascuna de les barretes o botons que, disposats en un ordre determinat i premuts amb els dits, serveixen per a accionar els mecanismes d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, d’una linotip, etc.
    3. tecla de funció informàtica Tecla que, en els diferents programes d’aplicació, duu a terme una o diverses ordres concretes.
    4. tecla morta màquines i instruments d’oficina Cadascuna de les tecles d’una màquina d’escriure l’accionament de les quals no comporta l’avanç del carro o de la bola.
  2. figuradament
    1. Cadascun dels mitjans possibles per a la consecució d’un fi.
    2. Cadascuna de les diverses matèries que hom pot tocar. L’oncle no va ésser mai ric: tocava massa tecles.
    3. encertar (o endevinar) la tecla Encertar la solució d’una dificultat.
    4. tocar totes les tecles Posar tots els mitjans o ocupar-se en tota mena de coses.