■ teca2

Etimologia: del ll. thēca, i aquest, del gr. thḗkē ‘dipòsit, estoig’
    femení
    1. Capsa per a guardar alguna cosa.
    2. Capseta envidrada que forma part d’un reliquiari i dins la qual hom conserva la relíquia o relíquies d’un sant.
  2. anatomia animal
    1. Recobriment de teixit conjuntiu fibrós que envolta certs òrgans dels metazous.
    2. Closca, calcària, quitinosa o d’altra mena, que sosté i envolta el cos de molts protozous rizòpodes.
    3. Relleu circular o oval que forma part de l’endoesquelet calcari d’un pòlip de madreporari.
  3. botànica
    1. Cadascuna de les dues meitats de l’antera.
    2. Cadascuna de les dues parts encaixades del frústul de les diatomees.
    3. obsolet Asc.
    4. Nom donat a les membranes endurides de diversos protists.


    4. Vegeu també:
    teca1
    teca3