■ tebi
| | tèbia

Etimologia: de l’ant. tébeu tébea, der. del ll. tĕpidus, -a, -um, íd., a partir de l’alteració del fem. en tèbia i la creació analògica del masc. tebi 1a font: 1647
    adjectiu
  1. Moderadament calent, ni fred ni calent. Aigua tèbia per a rentar-se els ulls lleganyosos.
  2. figuradament No ardent o fogós, no apassionat, no zelós.