■ te3

Etimologia: del xinès dial. t’e, íd., d’on passà al malai i probablement passà a Europa per mitjà del neerlandès 1a font: 1803, DEst.
    [plural tes] masculí
    1. botànica i agricultura Arbust de la família de les teàcies (Thea sinensis), de fulles coriàcies i dentades, flors blanques o rosades i fruits en càpsula, emprat per a preparar el producte del mateix nom.
    2. alimentació, indústries alimentàries Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
    3. alimentació, indústries alimentàries Beguda obtinguda per infusió de les fulles de te.
    4. Reunió de persones que se celebra a la tarda i durant la qual se serveix te com a beguda.
    5. te d’arròs torrat alimentació, indústries alimentàries Guenmaitxa.
    6. te de branquillons alimentació, indústries alimentàries Kukitxa.
    7. te de massala alimentació, indústries alimentàries Massala txai.
    8. te de tres anys alimentació, indústries alimentàries Bantxa.
    9. te japonès en pols alimentació, indústries alimentàries Matxa.
    10. te negre alimentació, indústries alimentàries Te obtingut per emmusteïment, enrotllament, fermentació i assecatge de les fulles.
    11. te verd alimentació, indústries alimentàries Te obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles collides fresques i sense fermentació
    12. te verd torrat alimentació, indústries alimentàries Hojitxa.
  2. te bord botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia anual o perennant de la família de les quenopodiàcies (Chenopodium ambrosioides), d’olor forta, flors verdoses en inflorescències i fruits en núcula, que gaudeix de propietats estomacals.
  3. te de roca botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Jasonia glutinosa), recoberta de pèls glandulars, amb capítols de flòsculs grocs i fruits en aqueni, i amb virtuts estomacals.


    4. Vegeu també:
    te1
    te2