tautotopònim

Partició sil·làbica: tau_to_to_pò_nim
Etimologia: de tauto- i topònim
masculí lingüística Designació composta referida a un lloc, sovint un accident geogràfic, en què almenys dos dels constituents repeteixen un mateix significat genèric, generalment expressat amb formes lingüístiques procedents de llengües diferents; per exemple, vall d’Aran (Aran, d’origen basc, vol dir ‘vall’).