■ taulat

Partició sil·làbica: tau_lat
Homòfon: teulat
Etimologia: de taula 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Pla horitzontal fet de posts, sostingut per suports a una certa altura del sòl.
  2. agricultura Capçada.
  3. tirar a taulat història Exercici cavalleresc festós que consistia a tirar llances i altres armes contra un empostissat o castell simulat, per exercitar la punteria.