■ tat

Etimologia: d’origen expressiu 1a font: s. XX, Oller
  1. masculí col·loquialment Acció de guaitar. Fer tats pel balcó.
  2. interjecció
    1. Mot amb què, en el llenguatge infantívol, s’acompanya l’acció de destapar els ulls perquè puguin guaitar, l’acció d’aparèixer sobtosament a la vista.
    2. fer tat (a algú) Guaitar o deixar veure de sobte la cara que hom tenia amagada, jugant amb infants o distraient-los.