■ tarja

Compareu: targeta 1
Etimologia: del fr. targe, íd., i aquest, probablement del germ. targa, íd. 1a font: c. 1390
    femení
  1. Escut militar medieval de forma rectangular.
  2. Placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació.
  3. construcció Obertura rectangular practicada a la part superior d’una paret o d’un envà, sobre una porta, generalment de tancament fix o de fulla abatible.