■ tanda

Etimologia: probablement de l’àr. tanẓîm ‘disposició ordenada, en sèrie’, pronunciat en àr. vg. del país tànden, pl. tàndens, tandes, d’on es formà un sing. tanda 1a font: s. XIII
    femení
  1. Cadascun dels grups de persones que alternen en un treball. La primera tanda treballa de les sis a les nou; la segona, de les nou a les dotze.
    1. Cadascun dels moments o estones d’una activitat que s’assignen ordenadament als diversos participants per a exercir-la alternativament. A la font cal esperar tanda per a omplir el càntir. Arribar-li a algú la seva tanda.
    2. Cadascun dels períodes de treball en què és dividida la jornada laboral d’una empresa. Dues tandes de dia i una de nit.
    3. Part de temps que toca de regada a cada participant d’un dret d’usar l’aigua d’una séquia o d’un riu segons la reglamentació establerta.
    4. dret aragonès Espai de sis mesos d’arrendament de propietats urbanes, que hom compta a Aragó des de Nadal fins al 24 de juny.
    5. demanar tanda Demanar per a participar en una activitat que s’exerceix en moments successius i alternant-hi diverses persones.
    6. no donar tanda figuradament Parlar molt sense deixar parlar els altres.
    7. prendre (o agafar) tanda Disposar-se a observar l’ordre establert i a actuar en arribar el moment designat.
    8. tocar (o venir) la tanda (a algú) Arribar-li el moment d’actuar.
  3. Sèrie, conjunt de coses successives. La segona tanda de sardanes. Van començar una nova tanda de garrotades.