■ tancat | tancada

Etimologia: de tancar
  1. adjectiu
    1. Que és tancat. He trobat la porta tancada.
    2. Dit d’una persona inaccessible, impermeable a corrents ideològics nous. Un esperit tancat.
    3. Dit d’una persona introvertida.
    4. electricitat Dit del circuit o de l’element del circuit que presenta continuïtat i, per tant, permet el pas del corrent elèctric.
    5. fonètica, fonologia Dit de l’emissió fonemàtica que ofereix, com a característica distintiva, un grau d’oclusió superior a una altra o a algunes altres emissions fonemàtiques. També s’anomena així la síl·laba travada, que acaba en consonant: cel, per-dut, etc.
    6. geometria Dit de la corba que és imatge contínua d’un cercle, és a dir, que no té punts finals, que divideix el pla en diverses parts.
    7. geometria Dit de la superfície que no té corbes frontera, cada punt de la qual té un entorn topològicament equivalent a un cercle.
    8. heràldica Dit del castell, la torre, el palau, etc., les obertures dels quals són d’un esmalt diferent del llur i del del camper o del de la peça que està carregant.
    9. heràldica Plegat.
    10. topologia Dit del conjunt que conté tots els punts que són límit d’una successió de punts del conjunt.
    11. topologia Dit d’un conjunt quan el seu complementari és obert.
    12. topologia Dit de l’interval que conté els seus punts extrems.
    13. tancat i barrat Completament tancat. He trobat el forn tancat i barrat.
  2. masculí
    1. Tanca. Al jardí hi havia un tancat de ferro.
    2. Terreny tancat destinat al pasturatge; closa.