■ tallat | tallada

Etimologia: de tallar
  1. adjectiu Que té talls. Tinc els llavis tallats.
  2. adjectiu
    1. Fet de tal o tal manera quant a la forma i a les proporcions del cos, a les maneres, al tarannà, a la disposició, d’algú. Tallat a l’antiga.
    2. ben tallat Ben fet, de bona figura. Era una dona ben tallada.
  3. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’escut, quarter o peça dividits en dues parts iguals mitjançant un traç diagonal que va de l’angle sinistre del cap al destre de la punta.
    2. Dit dels membres o caps seccionats amb forma completament llisa o recta.
  4. masculí
    1. Tallament.
    2. Manera d’estar tallada una cosa.
  5. masculí Cinglera, timba, serra abrupta.
  6. masculí alimentació, indústries alimentàries Cafè trencat.
  7. femení
    1. Acció de llevar tallant. Fer, en un bosc, una tallada. Fer una tallada de pins. Una tallada de cabells.
    2. Llesca, tros tallat comparable a una llesca. Una tallada de pa. Una tallada de cansalada, de meló, de síndria.
    3. figuradament Benefici, avantatge, especialment els obtinguts en alguna cosa que es distribueix. Quan van repartir l’herència, l’oncle va endur-se’n la millor tallada.