■ tallant

Etimologia: de tallar 1a font: 1467
  1. adjectiu Que talla o serveix per a tallar.
  2. adjectiu Que té tall, que és proveït de tall.
  3. masculí oficis manuals
    1. Fulla de metall, ampla i amb tall, que forma part de diversos instruments, com és ara destrals, coltells, tallants, etc., emprats per a tallar coses copejant-les amb l’aresta tallant.
    2. Peça de ferro acerat que es posa a l’arada, per sobre la rella, i serveix per a tallar la terra en llaurar.
  4. masculí oficis manuals
    1. Nom de diversos instruments i eines emprats per a tallar en donar cops, que consisteixen en una fulla, generalment d’acer, de vora tallant, proveïda d’un mànec o dos.
    2. Eina emprada per a picar i rebaixar pedres.
    3. tallaferro 1.