■ tabú

Etimologia: de l’angl. taboo, íd., i aquest, de tabu ‘prohibit’, mot de la llengua de l’arxipèlag de Tonga (Polinèsia) introduït el 1777 pel capità James Cook (1728-1779) i usat primer en el seu únic valor polinèsic d’adj. i després substantivat en angl 1a font: 1932, DFa.
    [plural tabús] masculí
  1. etnologia, religió i sociologia Mot usat per a caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d’un àmbit cultural determinat (designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup).
  2. psiquiatria Sentiment indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica.
  3. per extensió Interdicció convencional basada en prejudicis o conveniències socials. Parlar de segons què era un tema tabú.
  4. mot tabú (o tabú lexical) lingüística Interdicció en una llengua d’un mot determinat.