■ sutura

Etimologia: del ll. sūtūra ‘costura’, der. de suĕre ‘cosir’ 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. cirurgia
    1. Reunió quirúrgica, mitjançant fils, de les parts separades, com ara llavis d’una ferida, extremitat d’un tendó, etc.
    2. sutura absorbible Sutura que es dissol per mitjà de l’acció del cos i que hom practica amb materials com el tendó o el catgut.
    3. sutura contínua Sutura en la qual hom empra un fil de longitud suficient per a efectuar una sèrie ininterrompuda de punts.
    4. sutura en bossa de tabac Sutura contínua al voltant d’un orifici, que es tanca en el moment d’estirar els fils i nuar-los.
  2. anatomia animal Sinartrosi dels ossos del crani i de la cara.
  3. botànica Línia d’unió ressaltada de les vores concrescents d’un carpel.