■ sustentació

Partició sil·làbica: sus_ten_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. sustentatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de sustentar.
  2. aeronàutica Força que manté en l’aire els aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter.