suro

Accessory
Etimologia: del ll. sūber, -ĕris, íd. 1a font: 1292
Body
    masculí
  1. botànica i indústria surera Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger, porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses; les seves cèl·lules són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
  2. Peça, tros, de suro, especialment surada dels ormeigs.
  3. per extensió Peça, tros, de qualsevol matèria emprat com a surada dels ormeigs, etc.
  4. botànica
    1. Súber.
    2. Surera.
  5. ésser (algú) un suro col·loquialment Ésser molt toix.