supremacia

Accessory
Partició sil·làbica: su_pre_ma_ci_a
Etimologia: de l’angl. supremacy, íd., der. de supreme, del fr. supreme, i aquest, del ll. supremus ‘suprem’; mot format segons primacy ‘primacia, primat’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
    femení
  1. Poder absolut, preeminència sobre tota altra autoritat.
  2. llei de supremacia història eclesiàstica Llei del parlament anglès (1535) per la qual el rei era proclamat cap suprem de l’Església Anglicana.