■ suprem | suprema

Etimologia: del ll. supremus, -a, -um, íd., superlatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a sobre’, der. de super 1a font: c. 1610
    adjectiu
    1. Superior a tots els altres, que ateny el grau màxim. El poder suprem.
    2. el suprem dret processal Tribunal suprem.
    3. l’ésser suprem Déu.
  2. Dit del darrer moment, de la mort. L’hora suprema. El moment suprem.