■ suportar

Etimologia: del ll. supportare, íd. 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Tenir una cosa damunt seu impedint que caigui o s’enfonsi. Els pilars que suporten la volta.
    1. Rebre el pes, l’esforç, d’una cosa sense cedir, sense ésser-ne damnejat. La teulada no va poder suportar el pes de la neu i es va enfonsar. La nau no va poder suportar més temps els cops de mar i es va partir pel mig.
    2. figuradament Tolerar, sofrir amb resignació. L’estómac ja no suportava els aliments. Suportar les privacions, les calúmnies, les impertinències. Suportar-se els uns als altres.