suplir

Accessory
Etimologia: del ll. supplēre, íd., der. de plere ‘omplir’ 1a font: 1382
Body
    verb [p p suplert -a o suplit -ida] transitiu
  1. Proveir amb una cosa a la manca d’una altra. Supleix la seva manca d’aptitud amb un estudi assidu.
  2. Posar-se en el lloc d’un altre o d’una altra cosa que manca. Suplirem la seva baixa amb una nova incorporació.
  3. Reemplaçar provisòriament algú fent les seves funcions. El professor de català, quan ha d’absentar-se, el supleix el senyor X.