■ superstició

Partició sil·làbica: su_pers_ti_ci_ó
Etimologia: del ll. superstitio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.
    2. Creença religiosa considerada com a irracional i esgarriadora.
  2. figuradament Excés d’escrúpol amb què hom observa certes coses. Tenia la superstició de l’etiqueta.
  3. religió Atribució d’una força oculta i sobrenatural a objectes i esdeveniments que, per llur natura, no la posseeixen.