■ supèrbia

Partició sil·làbica: su_pèr_bi_a
Etimologia: del ll. superbia, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres.
  2. Desig immoderat de la pròpia exaltació. Un home carregat de supèrbia i de fam de manar.