superàvit

Accessory
Etimologia: del ll. superavit ‘ha sobrat’, 3 pers. sing. del perfet indicatiu de superare ‘superar, sobrar’, per analogia amb dèficit
Body
    masculí economia
  1. Excés de l’haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses.
  2. superàvit de la balança de pagaments Situació comptable segons la qual en les diverses subbalances en què hom divideix la balança de pagaments els ingressos són superiors a les despeses.
  3. superàvit pressupostari Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents.