■ supeditar

Etimologia: del ll. suppeditare ‘fornir els pedĭtes o soldats d’infanteria’, der. de pes, pedis ‘peu’, d’on ‘ser suficient’ i, per etimologia popular, ‘posar sota els peus’, és a dir ‘sotmetre’ 1a font: 1390
    verb transitiu
  1. Sotmetre. Supeditar el propi interès al bé comú.
  2. Fer dependre una cosa d’una altra. Va supeditar la seva decisió a l’aprovació del seu pare.