■ sucursal

Etimologia: del b. ll. ecl. *succursalis ‘(església) sucursal’, der. de succursus, -a, -um, participi de sŭccŭrrĕre ‘socórrer’; sentit estès més tard a tot establiment complementari d’un altre
  1. adjectiu i femení Dit d’un establiment, una entitat, etc., que depèn d’un altre, situat generalment a una certa distància del principal o en un altre lloc.
  2. església sucursal dret canònic Capella o església, dins el terme d’una parròquia, en la qual se celebra el culte i els serveis parroquials per tal de poder atendre els fidels que resideixen lluny de l’església parroquial.