■ suculent | suculenta

Etimologia: del ll. suculentus, -a, -um ‘ple de suc’ 1a font: s. XX, Liost
    adjectiu
    1. Abundant en suc, especialment nutritiu.
    2. Substanciós, molt nutritiu. Una vianda suculenta. Un àpat suculent.
  2. figuradament Un diàleg suculent.
  3. botànica Dit de les fulles, de les tiges o de les plantes molt carnoses, gruixudes i sucoses.