■ subvertir

Etimologia: del ll. subvertĕre, íd. 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Destruir, tirar a terra l’ordre establert, uns principis, una regla, etc. Un grup que vol subvertir els valors de la societat.
  2. dret penal Mirar de canviar, per mitjans contraris a les lleis establertes, l’estructura politicosocial d’un país, d’una manera violenta o en la clandestinitat.