■ subversiu | subversiva

Partició sil·làbica: sub_ver_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. subversus, -a, -um, participi de subvertĕre ‘subvertir’ 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Capaç de subvertir, que tendeix a subvertir.
  2. activitat subversiva dret penal Delicte que inclou tota mena d’accions que atemptin contra la seguretat de l’estat o contra els governants o les disposicions legals aprovades per les corts o el govern.
  3. guerra subversiva ciències militars Guerra revolucionària contra el poder establert.
  4. moviment subversiu ciències polítiques Moviment politicosocial encaminat a produir, mitjançant l’agitació, un desgast en el poder i una desconfiança en els ciutadans i, finalment, a apoderar-se del govern.