■ subsistència

Partició sil·làbica: sub_sis_tèn_ci_a
Etimologia: de subsistent 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Fet de subsistir.
  2. [sovint en pl] Conjunt de mitjans necessaris per al sosteniment de la vida humana.
  3. filosofia i cristianisme Terme escolàstic que designa aquella qualitat d’un ens o d’una essència en virtut de la qual aquests no necessiten d’un altre per a ésser el que són.