subordinar

Accessory
Etimologia: del b. ll. subordinare, íd. 1a font: 1593
Body
    verb transitiu
  1. Posar en un rang o una classe inferior. El cap ha subordinat molts dels seus antics col·laboradors.
  2. Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions.
  3. Fer dependre una cosa de l’acompliment d’una altra. Subordinar una decisió al consentiment d’algú.