■ subjecte | subjecta

Etimologia: del ll. td. subjectum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dit d’una cosa sotmesa a l’acció d’una altra que la priva de separar-se’n, que no la deixa anar. Dos guàrdies el tenien subjecte perquè no se’ns escapés.
  2. adjectiu
    1. Sotmès al poder o domini d’un altre, obligat a obeir-lo. La Jamaica està subjecta al Regne Unit.
    2. Sotmès a una necessitat inevitable. Tots estem subjectes a la mort.
    3. Sotmès a tal o tal contingència. Els homes estan sempre subjectes a la temptació, a l’error, a les malalties.
    4. usat absolutament És un amo que té els criats molt subjectes.
  3. masculí
    1. Persona innominada, a què hom vol referir-se d’una manera anònima, imprecisa o àdhuc menyspreadora. És un subjecte perillós.
    2. filosofia Ens, tradicionalment concebut com a substància, conscient i principi d’acció (la qual li pot ésser i li és atribuïda), en el qual la realitat esdevé coneguda i, alhora, diferenciada —com a objecte— del propi cognoscent.
  4. masculí
    1. dret administratiu Titular d’un òrgan administratiu que actuï en interès de l’administració.
    2. subjecte del delicte dret penal Responsable actiu o passiu de fets penables.
    3. subjecte del dret dret civil Titular d’un dret o d’un interès jurídicament protegit, com ara les persones físiques i jurídiques, la societat i l’estat.
  5. masculí gramàtica
    1. Element sintàctic essencial de tota oració que designa tot allò de què hom pot dir alguna cosa, anomenada predicat.
    2. subjecte el·líptic Subjecte d’una oració que no és representat en l’estructura superficial.
    3. subjecte gramatical Subjecte d’una oració que concorda amb el verb, però que no és necessàriament el subjecte lògic de l’oració en què apareix.
    4. subjecte lògic Element que és el subjecte des del punt de vista de les relacions logicosemàntiques.
    5. subjecte psicològic Element de l’oració expressat emfàticament pel parlant, el qual, doncs, l’hi situa en primer terme.
  6. masculí lògica
    1. En un judici o proposició, allò de què hom afirma o nega alguna cosa, dita predicat.
    2. Assumpte o matèria, qualsevol cosa de què hom parla, de què hom pot afirmar una qualitat, un predicat o atribut, una relació, etc.
  7. masculí medicina Persona innominada sotmesa a un tractament, una observació o una experimentació.
  8. masculí música Tema d’una composició contrapuntística, en especial de la fuga.
  9. subjecte econòmic economia Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.