■ subaltern | subalterna

Partició sil·làbica: sub_al_tern
Etimologia: del ll. subalternus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení Inferior a un altre en rang o condició. Un oficial subaltern. Els subalterns d’una oficina.
  2. proposició subalterna lògica Proposició que té la mateixa qualitat i els mateixos termes d’una d’universal de la qual és considerada com una conseqüència immediata.