■ suara

Partició sil·làbica: su_a_ra
Etimologia: comp. del cat. ant. sus ‘amunt, damunt’, ll. vg. susum, reducció del ll. sursum ‘cap amunt’, i ara2, existent ja en cat. ant. en la forma susara
    adverbi
  1. Ara mateix, ara fa poc. Suara ha telefonat la teva dona.
  2. No fa gaire temps. Les regions suara despoblades.