■ sou

Partició sil·làbica: sou
Etimologia: del ll. td. sŏlĭdus ‘moneda d’or’, substantivació de l’adj. sŏlĭdus, -a, -um ‘sòlid’ 1a font: 1271
    masculí
  1. numismàtica
    1. sòlid 5.
    2. Unitat de compte del sistema carolingi, que correspon a 1/20 de la lliura carolíngia, i es divideix en 12 diners o bé 24 òbols o malles.
    3. Des del segle XIII, moneda d’argent fi.
    4. Moneda rossellonesa d’argent, de Carles I, coneguda també amb el nom de sou de Perpinyà.
    5. Moneda de billó, d’Eivissa, encunyada des de Carles I.
    6. Unitat de valor gravat a la moneda de 5 sous, en les emissions locals catalanes en temps de la guerra dels Segadors.
    7. Moneda de coure mallorquina del 1811.
    8. cinc sous Moneda d’argent batuda a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors i que valia la meitat de la moneda de cinc rals.
  2. plural
    1. Diners, cèntims. Li ha costat molts sous.
    2. per quins cinc (o set) sous? Manera emfàtica de demanar per quina causa o raó (referint-se a una cosa injustificada o rara).
    1. economia Remuneració assignada a un individu en contraprestació al treball o servei efectuat.
    2. anar a sou Treballar o servir cobrant una paga fixa.
    3. suspendre de sou i feina dret del treball Privar algú per un temps determinat de retribució i de funcions com a mesura disciplinària.