■ sota3

Etimologia: del ll. vg. *sŭbta, variant del ll. cl. sŭbtus, íd. (origen de la variant cat. ant. sots), segons el model del ll. infra i d’altres duplicats ll. com super/supra, inter/intra, circum/circa, foris/foras 1a font: s. XIII
    1. preposició Davall. S’assegué sota un arbre.
    2. adverbi Davall, dessota. L’un era sobre, l’altre sota.
  2. preposició figuradament Servir sota les ordres d’algú. Redactat sota la seva direcció. Estar sota la protecció d’algú.


    3. Vegeu també:
    sota2
    sota1