■ sorpresa

Etimologia: de sorprendre 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de sorprendre;
    2. l’efecte. La sorpresa de la ciutat pels enemics. Ho han obtingut per sorpresa.
    3. Cosa que sorprèn. Trobar-vos aquí quan us creia tan lluny: quina sorpresa!
    4. Present inesperat. Dins la capseta, hi trobareu una sorpresa.
  2. Capseta o altre recipient que té dins una cosa ignorada del qui la compra.
  3. ciències militars Principi bèl·lic basat en la ignorància, per part de l’enemic, de la força, la situació i les intencions pròpies.
  4. de sorpresa locució adverbial D’una manera inesperada. Em van agafar de sorpresa.