■ sorn
| | sorna

Etimologia: de l’oc. sorn, sourno ‘fosc, malenconiós’, d’origen incert, probablement d’una base preromana, indoeuropea, storno-, sturno- ‘dur, lúgubre; tenebrós; sord’ 1a font: s. XX, V. Català
    adjectiu
  1. No gens diligent o disposat a fer el que li manen.
  2. fer el sorn Sornejar.