sonoritat

Accessory
Etimologia: del ll. sonorĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    femení
    1. Qualitat de sonor. La sonoritat de la seva veu.
    2. Capacitat d’un instrument o d’un local, un ambient, etc., per a produir o recollir un so. Una sala d’una gran sonoritat.
  1. acústica i metrologia Sonia.
  2. fonètica, fonologia Tret fonològic positiu, per oposició a sordesa, que es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en qualsevol emissió fonemàtica.