■ sonor
| | sonora

Etimologia: del ll. sonorus, -a, -um, íd. 1a font: s. XVII
    adjectiu
  1. Que sona. Campana sonora.
  2. acústica
    1. Que dona un so. Les vibracions sonores.
    2. Dit de les ones que produeixen la sensació de so.
    3. Que torna el so de manera que se sent bé, que ressona. Sala sonora. Cavitat sonora.
  3. cinematografia Dit del cinema o de la pel·lícula sonoritzats, per oposició al primitiu cinema, que hom anomena “mut”.
  4. fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals (s’oposa a sord).
    1. Que sona molt o amb un so vibrant i no sord. Instrument sonor. Copa sonora.
    2. Harmoniós, vibrant. Acord sonor.
    3. figuradament Harmoniós i agradable. Una veu sonora.
    4. figuradament Grandiloqüent. Parlava amb frases sonores.