son2

Accessory
Etimologia: del ll. suum, 3a pers. masc. sing. del pronom possessiu, contret en sum en construccions proclítiques del ll. vg 1a font: s. XII, Hom.
Body
adjectiu [no emprat sinó atributivament i anteposat al nom] [plural sos] Possessiu masculí que fa referència a la tercera persona del singular; el seu. Son germà.


Vegeu també:
son3
son4
son1