■ son1

Etimologia: del ll. sŏmnus, íd. 1a font: 1250
  1. masculí
    1. fisiologia animal Estat fisiològic que constitueix un període de descans del cos i de la ment, durant el qual la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes.
    2. el darrer son (o el son etern) La mort.
    3. son artificial fisiologia animal Son provocat per l’administració de medicaments, amb la finalitat de disminuir el metabolisme.
    4. son elèctric fisiologia animal Estat d’anestèsia general produït per l’aplicació al cap d’un corrent elèctric ràpidament interromput.
    5. son hipnòtic fisiologia animal i terapèutica Son provocat per la hipnosi, al qual hom recorre amb finalitats terapèutiques.
    6. trencar el son (o fer un son) Dormir una estoneta.
  2. femení
    1. Ganes de dormir. Tenir son. Resistir a la son. Caure de son. Perdre la son. Tinc una son que no m’hi veig. Això em fa passar la son. És una cançó que fa venir son. Rondar-li a algú la son.
    2. malaltia de la son patologia Tripanosomiasi.



    3. Vegeu també:
    son2
    son3
    son4